HEM CONTAT UN CONTE: "EL NAS AVENTURER"

Vet aquí que una vegada hi havia un nas que estava a la cara. Però un dia es va cansar d'estar allà i va dir:
- M'he cansat d'estar aquí a la cara. Sóc molt amic dels ulls i de la boca, però vull veure que més hi ha en aquest cos.
Dit això, el nas que era molt valent se'n va anar a veure el cos. Va baixar al coll i es va estar una estoneta, però com que s'avorria i no tenia molt espai va baixar una miqueta més. Baixant, baixant va arribar a la panxa i es va quedar adormit perquè estava molt cansat del llarg viatge.
- Uiii!!! - va cridar espantat el nas. - Quin soroll m'ha despertat? - Ho sento nas, he estat jo, la panxa. - Fas molt soroll, aquí no puc descansar. Baixaré una miqueta més. - Adéu nas! - Adéu panxa!
El nas va arribar fins a les cames que no paraven de caminar. I va voler veure als genolls.
- Què divertit! –reia el nas- Aquests genolls no paren de dansar. - Clar, nas. –van contestar els genolls- nosaltres ens dobleguem perquè les cames puguin caminar. - Amb tant moviment em sembla que em marejaré. Adéu genolls! - Adéu nas!
I al final, el nas va arribar als peus. Però estava molt, molt cansat. Havia baixat per tot el cos. I a més, els peus no paraven de caminar i de córrer. Ja no tenia forces per pujar al seu lloc. Però de sobte, va sentir com li deien:
- Tranquil nas, nosaltres t'ajudarem a tornar al teu lloc, la cara.
Eren les mans que van baixar fins als peus, van agafar al nas i el van posar a la cara, entre les galtes i sobre la boca, en el seu lloc.
- Moltes gràcies, mans! –va dir agraït el nas. - No té importància per això estem nosaltres per agafar coses. Però la pròxima vegada no siguis tan aventurer.
I vet aquí el conte ja s'ha acabat.

Autora: MªÀngels Medina Ibáñez