EL COS HUMÀ

miércoles, 27 de enero de 2010

CONVERSA SOBRE ELS 5 SENTITS

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS ULLS?
MARIA: PER MIRAR
LAIA: PER VEURE SA TELE
I, A ON TENIM ELS ULLS?
AÏDA: DEVORA ES NAS
ISRAEL: A CARA
QUANTS ULLS TENIM?
MARC: DOS
COM SÓN ELS ULLS?
TONI: REDONS
MARC: TENIM CELLES
MARIA: I PESTANYES
LAIA: PODEN SER DE COLOR VERD
ANNA: O BLAU, MARRÓ, VERD, NEGRE

PER A QUÈ SERVEIX EL NAS?
AGNÈS: PER ENSUMAR
AÏDA: PER MOCAR QUAN TENIM MOCS
A ON ÉS EL NAS?
MARIA: DAVALL ELS ULLS
TONI: DAMUNT SA BOCA
TOMEU: TÉ FORATS
TONI: AMB ES NAS FEIM “ATXIM!!”
I QUE TENIM ES NAS IGUAL?
AITOR: NO TENIM ES NAS IGUAL
LAIA. JO EL TENC MÉS GROS I A JO ME BORINA SA PELL. ES NAS ESTÀ FET DE CARN
ANNA: EL PODEM FER NET AMB UNA TOVOLA

PER A QUÈ SERVEIX SA BOCA?
DAVID: PER MENJAR
NOELIA: SA BOCA ES DAVALL ES NAS
MARIA: I TAMBÉ PER RIURE
LUCA: TENEMOS LENGUA
MARIA: I DENTS
AGNÈS: PER SA BOCA TAMBÉ XERRAM

PER A QUÈ SERVEIXEN SES ORELLES?
ANNA: PER ESCOLTAR
CLARA: I PER SENTIR MÚSICA
A ON SÓN SES ORELLES?
CRISTINA: AQUÍ (SENYALAT-SE LES ORELLES)
MARIA: SES ORELLES SÓN DAVALL ES CABELLS
AÏDA: I DUIM ANELLETES
MARIA: A VEGADES I TENIM MIQUES
LAIA: SUNYA TARONJA
AGNÈS: NO, NEGRE. TÚ NO HO SAPS
DAVID: SES ORELLES SÓN A SA CARA
NOELIA: ESTAN AFERRADES

PER A QUÈ SERVEIXEN SES MANS?
AÏDA: PER PICAR
ANNA: PER DIR HOLA
MARIA: PER AGAFAR COSES
LAIA: PER FER GUAPU
MARC: A SES MANS TENIM DITS
TOMEU: SES MANS SÓN AQUI
MARC: ENS PODEM TAPAR EL ULLS…
LAIA: TENIM 1,2,3…10 DITSDAVID: JO TENC UNA FERIDA EN ES DIT

martes, 26 de enero de 2010

HEM CONTAT UN CONTE: "EL NAS AVENTURER"

Vet aquí que una vegada hi havia un nas que estava a la cara. Però un dia es va cansar d'estar allà i va dir:
- M'he cansat d'estar aquí a la cara. Sóc molt amic dels ulls i de la boca, però vull veure que més hi ha en aquest cos.
Dit això, el nas que era molt valent se'n va anar a veure el cos. Va baixar al coll i es va estar una estoneta, però com que s'avorria i no tenia molt espai va baixar una miqueta més. Baixant, baixant va arribar a la panxa i es va quedar adormit perquè estava molt cansat del llarg viatge.
- Uiii!!! - va cridar espantat el nas. - Quin soroll m'ha despertat? - Ho sento nas, he estat jo, la panxa. - Fas molt soroll, aquí no puc descansar. Baixaré una miqueta més. - Adéu nas! - Adéu panxa!
El nas va arribar fins a les cames que no paraven de caminar. I va voler veure als genolls.
- Què divertit! –reia el nas- Aquests genolls no paren de dansar. - Clar, nas. –van contestar els genolls- nosaltres ens dobleguem perquè les cames puguin caminar. - Amb tant moviment em sembla que em marejaré. Adéu genolls! - Adéu nas!
I al final, el nas va arribar als peus. Però estava molt, molt cansat. Havia baixat per tot el cos. I a més, els peus no paraven de caminar i de córrer. Ja no tenia forces per pujar al seu lloc. Però de sobte, va sentir com li deien:
- Tranquil nas, nosaltres t'ajudarem a tornar al teu lloc, la cara.
Eren les mans que van baixar fins als peus, van agafar al nas i el van posar a la cara, entre les galtes i sobre la boca, en el seu lloc.
- Moltes gràcies, mans! –va dir agraït el nas. - No té importància per això estem nosaltres per agafar coses. Però la pròxima vegada no siguis tan aventurer.
I vet aquí el conte ja s'ha acabat.

Autora: MªÀngels Medina Ibáñez